A començaments del segle XX la idea d'una cultura de masses es considerava un fenomen més aviat inquietant.

a començament del segle XX la massa era percebuda, en general, com un ens autònom voluble i imprevisible, no una suma de ciutadans individuals capaços de participar realment -és a dir, racionalment- en la vida pública. Ortega y Gasset arriba a dir coses tan radicals i perilloses com aquesta: "La misión de las masas no es otra que seguir a los mejores, en vez de pretender suplantarlos"

Per a molts, aquesta actitud resulta filofeixista o totalitària; per a d'altres, no és res més que una conclusió coherent amb l'esperit de la Il·lustració aplicat,

La massa no s'adona que la veritable arma de la premsa, per exemple, no és allò que diu, sinó justament allò que deixa de dir

La ciutadania es mou, doncs, en una esfera subordinada a les il·lusions col·lectives generades pels mitjans

alternativa a l'alienació col·lectiva

alienació tutelada per les elits intel·lectuals

Fem memòria.